Un camí compartit cap a la marató

L’Aleix és corredor de trail i treballa en la indústria del running. Apassionat de les activitats a l’aire lliure va començar a córrer fa més de 12 anys. Va ser a través de treballar a Overland Running Provisions, una botiga especialitzada en running i esports a l’aire lliure a Girona, que va decidir començar a crear els grups de community run d’Overland Running Provisions. Actualment compten amb tres sortides a la setmana i una de sola per a dones.  

La Rachel, provinent de Londres i vivint actualment a Girona, va descobrir el running durant el confinament com a complement al seu entrenament de triatló. El que va començar com una forma senzilla de mantenir-se activa es va convertir en una passió, alimentada per la companyonia de la comunitat d’Overland. “La raó per la qual em vaig inscriure en el primer marató de Barcelona va ser perquè tots els meus amics d’Overland anaven a fer-la”. Les llargues sessions d’entrenament, les converses i els objectius compartits han fet que el viatge sigui molt més agradable. 

Per al Rajiv, un corredor veterà, la transició del trail running als maratons d’asfalt anava sobre posar a prova els límits. El major repte? L’impacte de l’asfalt a les seves cames. “No estic gaire preocupat” admet, “però veurem el dia de la cursa!” 

La comunitat d’Overland ha estat una pedra angular de la preparació de Rajiv i Rachel, qui ens explica que només ha fet al voltant de l’1% dels seus entrenaments sola i que entrenar amb els seus amics fa que ella se superi dia a dia. ”Entrenar amb un grup ajuda a superar els límits sense adonar-se’n,  fa que les llargues sessions d’entrenament siguin més lleugeres”. 

L’Aleix comparteix aquest sentiment i ens explica com entrenar amb altres persones fomenta el sentit de responsabilitat. “Quan estàs cansat, et recordes a tu mateix que tots els altres també s’estan esforçant. Aquesta lluita compartida em manté enfocat i motivat” 

Per a Rajiv, l’aspecte d’entrenar en comunitat és un element de diversió i suport. “No només et fan mal les cames a tu, sinó que als altres també”, bromeja. És aquesta experiència compartida la que fa que els dies durs siguin suportables i els dies bons encara millors. 

L’entrenament per a una marató comporta molts reptes: lesions, fatiga mental i problemes de nutrició. Per a la Rachel, el seu major obstacle ha estat poder mantenir al dia les exigències de l’entrenament. “No puc menjar ni dormir prou!”, comenta tot rient.  

L’Aleix, amb la seva experiència en trail running, ha hagut d’adaptar el seu entrenament per centrar-se més en la velocitat a l’asfalt “La transició ha estat desafiant però gratificant”. 

Mentrestant, el Rajiv se centra en la força mental. “Córrer és més mental que físic”, diu. El seu objectiu és mantenir-se fort més enllà de la marca dels 30 quilòmetres, on la majoria dels corredors s’enfronten a l’infame “mur”.

Cada corredor té diferents expectatives per al dia de la marató. La Rachel espera acabar fort i amb un somriure, mentre que l’Aleix té un objectiu de temps en ment: mantenir un ritme de 3:50 per quilòmetre. El Rajiv, d’altra banda, s’està enfocant a acabar fort en lloc d’obsessionar-se amb el rellotge. 

Més enllà dels números, ens comenten tots tres que la veritable victòria és el viatge en si: els quilòmetres compartits, les amistats formades i el creixement personal que sorgeix amb sortir de la zona de confort. 

Tant si ets un corredor experimentat com si ets un principiant que està pensant en fer la seva primera marató, hi ha una lliçó que queda clara en aquestes històries: córrer en comunitat marca la diferència. Converteix un esport solitari en una experiència col·lectiva, transformant les esgotadores sessions d’entrenament en una cosa que esperar amb il·lusió. 

Així que, si estàs pensant a córrer una marató, busca una comunitat, lliga’t els cordons i comença a córrer. Perquè al final del dia, cada pas és més fàcil si el fas acompanyat.